dimarts, 25 de juny de 2013

DRAGÓ, FUSTA, BALENA


Això era quan era en els temps en que hi havia en el món animals molt i molt forts, grossos i poderosos per la seva grandària, la seva força i fins i tot, pels seus crits que ara ja no hi són, com els dragons, que dominaven el cel i també altres que encara hi són, com les balenes que dominen la mar, però a la terra no hi havia cap animal dels molt grans que la dominés, ni tan sols  hi érem els essers humans que vàrem arribar quan els dragons se’n van anar. Aquests vivien a les muntanyes més altes, dins de coves grans, profundes i ben fosques. Naixien en el més profund d’elles i fins que no tenien 325 anys, no sortien a fora de les coves, ja que estaven sempre en penyals molt alts i empinats, i com ja deveu saber, els dracs tarden molt en tenir unes ales ben fortes per poder volar, degut a la seva grandària tan exagerada. Les balenes, gràcies a que ja naixien dins la mar, no els hi costava tant aprendre a nedar i ben aviat ja ho feien al costat dels adults en el grup amb el que viatjaven, constantment, del nord al sud i de l’est a l’oest, sempre darrera el krill, principal aliment seu. I mai es recorda en les històries i les faules de dragons i balenes, que tinguessin cap tipus de relació ni amistat, ja que cadascú dominava el seu element, i cadascú menyspreava el domini de l’altre

Això va ser així fins el dia que va néixer el drac protagonista d’aquest conte. L’ou que va posar la seva mare en el fons de tot de la cova en que vivia, degut a un petit terratrèmol, es va moure i rodolant rodolant, va anar a parar al costat d’una escletxa que es va formar a la paret de la muntanya i amb els rajos del sol que entraven per allà, va ser el primer ou de drac que es va incubar amb l’escalfor del sol, cosa que no havia passat mai. I així, enlloc d’estar-se 18 anys en sortir de l’ou, com sempre havia passat, va tardar solament 11 anys en formar-se el petit drac i en néixer, ja ben crescut i format, com tots els altres.... solament que sense les ales ja que aquestes es formaven en els darrers 6 anys dins de l’ou.
I, any darrera any, el nostre amic drac protagonista es va anar fent gran i gros, com tots els seus amics dracs que van nàixer al mateix any que ell. Però, és clar! les ales no li van créixer mai dels mais
I diu qui ho sap, que va arribar el dia, en el seu 325 aniversari, en que havia de marxar de la cova on havia nascut, com fan tots els dracs, a cercar altres muntanyes i altres coves per a viure. El nostre drac, com podeu suposar, no veia com podia marxar. Caminant era impossible per la seva grandària i com n’era d’escarpada la muntanya. Tampoc no es podia quedar allà dins, ja que la cova s’havia fet petita, doncs sols era una cova per dracs petits, i on es posaven els ous. Finalment, sols va tenir una opció per marxar d’allà, saltar del penyal fins a les aigües blaves i fredes, on mai un drac s’havia ficat. Ple de por, el drac va saltar, i va intentar moure unes ales que no tenia i ja podeu suposar els crits que feia demanant auxili mentre queia i queia i com estava d’espantat quan s’anava endinsant dins les aigües i s’anava empassant i anava tragant aigua i no veia res més que bombolles al seu costat.... fins que es va veure rodejat per uns animals molt grans i molt arrodonits i molt estranys.... eren balenes que en aquell moment anaven del sud fins el nord seguint unes manades de krill molt grans.
I així, entre totes, veient com el petit dragó s’anava ofegant, es van posar sota seu i amb un segon, el van pujar fins a la superfície del mar i el van aguantar per tal de que no tornés a enfonsar-se. Així, el drac va poder respirar i respirar i reviure. Però ara, tenien un altre problema. Què feien amb aquell drac? Evidentment, no podien endur-se’l amb elles ja que no sabia nedar i les balenes necessitaven contínuament endinsar-se fins el fons darrera el krill i no volien deixar-lo tot sol ja que s’ofegaria. Finalment, van trobar una bona solució, com sempre passa quan tenim un problema i enlloc de capficant-nos en el problema, cerquem com superar-lo de manera creativa i original. Van anar recollint totes les fustes que van poder trobar en el mar, sobretot troncs d’arbres gegants caiguts de les altes muntanyes i ajuntant-los molt forts uns amb els altres, van construir una balsa suficientment gran i forta perquè el drac hi pogués pujar a sobre. I així va ser com el primer drac no volador del món va poder sobreviure i arribar a terra ferma
I diu qui ho sap, que aquest va ser el primer drac terrestre del qual venen els que coneixem com els dinosaures, i així a la terra també hi va haver uns animals grans i grossos i poderosos que la van poblar i dominar durant molts i molts anys.  I de l’amistat que es va crear entre el primer drac-dinosaure i les balenes, van néixer els dinosaures marins. I els dracs voladors del cel, van acabar-se dient dinosaures de l’aire

I, si voleu fer-me cas, jo crec que aquesta és una veritat de les més bones.... o al menys, de les més boniques



P. D. Aquests contes neixen a partir de tres paraules que un/s infant/s escullen lliurement. A partir d’elles, i en el mateix moment, es crea i explico el conte. El redactat final és un poc més ”literari” que la versió oral, que al mateix moment que neix, acaba la seva existència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada