dimecres, 7 de novembre de 2012

HISTÒRIA DEL FAIG CAIGUT


 Conte escrit per na Mireia Gutierrez Rabassa, 
una filleta molt eixerida de 9 anys 


“Hi havia una vegada una fageda, la fageda d’en Jordà. Amb molts faigs.
Una vegada un llenyataire va entrar a la fageda d’en Jordà a tallar uns quants arbres i de causalitat em va voler tallar a mi, però jo ja estava molt fort i el meu tronc estava molt dur.
Llavors va decidir arrencar-me directament de les arrels però.... aleshores van arribar uns senyors als que els hi agradava molt la natura i li van dir al llenyataire que no m’arrenqués però el llenyataire va seguir.
Els senyors li van dir un altre cop que parés de tallar-me però el llenyataire no va voler fer-lis cas, així que va seguir intentant arrencar-me, però jo tenia les arrels tan profundes que no va poder, però no volia donar-se per vençut així que va trucar a un amic seu i li va demanar que l’ajudés a tallar-me i a canvi li donaria la meitat dels diners quan el vengués.
Però els senyors que els encantava la natura tampoc es van donar per vençuts així que van proposar fer un pla per gastar una  broma als llenyataires.
Per últim cop els hi van demanar que deixessin de tallar-me però aquell cop els hi van donar una explicació: Si cada persona quan entrés en aquell lloc tan bonic i tallés un arbre, aquell lloc acabaria desapareixent.
I el més llest dels senyors va dir: doncs llavors posem en marxa el pla “Salvem el faig mig caigut”
En primer lloc van anar a l’Ajuntament i van demanar una multa falsa i si els podria acompanyar un guàrdia i fer veure que els posa una multa als llenyataires.
I els de l’Ajuntament els hi van dir que sí.
I així ho van fer, quan els hi van donar la multa falsa primer van fer cara de sorpresos i després s’en van anar cap a casa
Però l’endemà ja tornaven a estar allà intentant arrencar-me de nou.
Llavors els senyors van veure que la multa no va fer gran cosa així que van passar al pla 2: Van anar a l’ajuntament a suplicar a l’alcalde si aquella fageda podia ser un parc natural i així que ningú no es pogués emportar res, agafar res ni arrencar res.
Primer l’alcalde va pensar que era una mala idea.
Però els senyors van seguir suplicant i al final li van donar una raó per fer-ho: Senyor alcalde si fem que aquesta fageda sigui un parc natural, quan vingui gent de fora no es podrà emportar res, agafar res, ni arrencar res.
Quan l’alcalde va sentir aquella idea, va pensar que aquella idea era una idea meravellosa.
L’endemà, l’alcalde va anar a visitar la fageda i va començar a cridar: A partir d’ara la fageda és un parc natural, i no es pot arrencar res, agafar res ni emportar-se res.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada