dissabte, 4 d’agost de 2012

VISCA LA COOPERACIÓ!



En Trast era un nen molt espavilat i molt inquiet, alegre i despert, sempre estava imaginant coses i móns dels més estranys i rars, on ell viatjava i jugava amb tot el que hi havia.

Estava passejant per la costa, aquest diumenge, amb la seva mare i en Joan, la seva parella, seguint els penyals, alts i impressionants, prop on estaven passant les vacances d’estiu. Feia un dia de molta calor i realment, venia molts de gust tirar-se dins l’aigua i ja tenia ganes d’anar a la platja. En Trast anava mirant-s’ho tot amb la curiositat que el caracteritzava, quan va veure unes gavines que anaven unes darrera les altres, amb molt d’ímpetu, semblaven perseguir-se com quan ell jugava a tocar i parar amb els amics. La que anava davant, tenia en el seu bec un peix que acabava d’agafar d’allà prop, i de seguida, 4 o 5 gavines més s’havien posat a perseguir-la per agafar-li el peix. El soroll que feien, la cridòria, era ben espectacular i en Tras s’ho va mirar una bona estona, intentant trobar un sentit a aquesta conducta tan competitiva i agressiva.
Al final, ho va veure ben clar: "És un món ben curiós, aquest en que quan algú té alguna cosa que tots volen, el més fort i més valent s’ho pren i s’ho enduu, i  així sempre tots s’han d’esforçar per millorar i ser més forts i més ràpids. Igual seria un món ben bo"

I, de sobte... alè op! en Trast va entrar al món dels Nens Competidors.

Estava en Tras en un patí o una placeta molt gran., amb unes quantes joguines i jocs repartits per aquí i per allà, sense massa ordre ni organització..... per tot hi havia nens i nenes que tenien una joguina o utilitzaven algun dels jocs que estaven enganxats al terra, i al seu voltant sempre hi havia uns quants que s’ho volien agafar. Semblava que cap dels nens o de les nenes gaudis massa de res, ja que uns estaven pendents de que no s’ho agafessin i els altres mirant com ho podien fer per agafar-s’ho. Hi havia baralles i discussions a tot arreu, i fins i tot, els més grossos de tant en tant donaven cops de puny o de peu per tal d’allunyar els altres. Va veure en un racó com una nena, molt ràpida i picardiosa, va agafar una pilota que uns nens havien deixat un moment tota sola mentre es barallaven, i com de seguida, quan la van veure, van sortir corrents darrera d'ella. La nena va caure al entrebancar-se amb una pedra i al caure a terra, va deixar anar la pilota que va anar a parar als peus d'un altre nen, qui la va agafar i va sortir corrents perseguit pels altres. Realment, en Tras no veia en tot això res de divertit, més aviat el contrari, tots semblaven ben angoixats i capficats o en defensar-se dels altres o en mirar d’agafar-los les coses...i en Tras va pensar, aquest món no m’agrada, no és gens divertit això d’haver de barallar-se per tot i no poder jugar amb ningú i divertir-se....

Va sentir, de sobte, com la seva mare el cridava: "Trast, on estàs capficat?? Has estat a punt de trepitjat un vesper.... ves amb més compte" Sorprès per la veu de la seva mare, en Trast va mirar com ben prop, hi havia un niu de vespres ben farcit. I com no podia ser d’una altra manera, en Trast es va posar a observar-lo i es mirava ben encuriosit com totes elles semblaven que treballaven ben conjuntades. Al manco el resultat era molt evident i ben reeixit. El vesper tenia unes formes ben perfectes i totes les vespres anaven a fer el que semblava ja sabien, cooperant entre elles per arribar a fer les cel·les de formes ben geomètriques i totes elles ben enllaçades. En cap moment va veure que entre les vespres hi hagués cap tipus de competició o baralles, entraven i sortien, fins i tot li va semblar que cadascuna d’elles facilitava els moviments de les altres

Llavors en Trast ho va entendre tot:

“Això si que m’agrada de debò!! -va pensar- Si tots anem a una i col·laborem, segur que el joc serà molt millor, ens divertirem molt més, estarem més tranquils i ningú s’haurà de barallar o haurà de prendre res a ningú. Compartir és molt millor que competir. I sols hem de caviar dos lletres!!.”

I... ale op! d’un gran salt, en Trast allà s’hi va quedar!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada