dimecres, 4 de juliol de 2012

DINOSAURE, ILLA, FAR


Això era quan era quan la terra, el nostre planeta, tot ella era un continent molt gran i un immens mar, un oceà que omplia la resta del planeta i on hi havien moltes illes, més aviat petites, molt escampades. Com en aquells temps antics la terra estava encara en període de formació, les illes no estaven, com avui dia, afermades al fons del mar; eren illes flotants, el seu fons estava format per roques plenes d’aire, que es movien pels oceans, empeses segons els vents que bufaven. Si bufava forta tramuntanada, les illes anaven cap al migjorn, si bufava una ponentada, anaven cap a llevant
El habitants de les illes, els dinosaures més petits – ja que els grans pesaven molt i necessitaven molt menjar i per això vivien en el continent - eren els essers més viatgers que mai han existit.
Amb els troncs dels arbres, intentaven, dirigir el moviment atzarós de les illes, però no ho aconseguien massa. No eren molt hàbils amb les mans i la forma aleatòria de les illes no ajudava gens ni mica. Algunes vegades, es trobaven dues o tres illes en el mateix camí, i es produïen xoques i topades, normalment no massa grans. El dinosaures que les habitaven intentaven evitar les topades amb els troncs, cosa ben difícil ja que molts cops, si hi havia boira o era de nit, no les veien fins estar molt a prop
I diu qui ho sap que
a unes poques illes hi vivien alguns dinosaures a qui, ves a saber per què, se’ls va despertar la curiositat, i van començar a mirar tot el que els envoltaven amb uns altres ulls, sobretot, els hi agradava contemplar el mar, el cel, les estrelles i la lluna plena.... en definitiva, les meravelles que tenien al seu abast. I contemplant i mirant, van començar a demanar-se el perquè de tot plegat, i ja se sap, quan algú es fa preguntes, no para fins trobar la resposta
A una petita illa hi vivia un dinosaure d’aquests que tenia moltes ganes de fer coses noves, amb inquietud per crear i empescar-se nous invents..... passant tot el dia donant voltes i voltes a les idees que li venien al cap. Amb les  potes de darrera, caminava i corria, i amb les de davant, molt més petites, li servien per agafar i observar les coses que trobava. Així, un dia que feia molt de sol, amb una fulla immensa d’un arbre d’aquells segles antics, va inventar el primer para-sol, i una pedra esmolada, la va convertir en una eina ideal per obrir un fruit rodó semblant a les avellanes que tenien una closa molt i molt dura, i donant cops a dos pedres de ferro, va descobrir que podia fer guspires i fins i tot, va encendre unes herbes seques. Això el va sorprendre molt, i pensant, pensant, no li va trobar cap utilitat a aquest foc semblant al que feien a vegades els llamps en les tempestes seques.....
Fins que un dia, quan va veure passar a prop una illa flotant empesa per una forta tramuntanada, va fer una gran descoberta.... va tenir una molt bona pensada. I tant que li servirien, aquestes guspires!!
Va anar al penyal més alt de l’illa, allà va acumular un munt de llenya, branques, fulles i herba tot ben sec, dins d’un ròdol fet amb pedres. Ho va deixar ben preparat, i un dia que va veure un altre illa que s’apropava, amb les pedres de ferro, ho va encendre. Segur que a l’altre illa, veurien les flamarades que feia, eren grans i ben altes, va pensar
I tant que ho van veure..... fins i tot de l’illa veïna van venir volant uns altres dinosaures, bastant diferents, ja que tenien als braços i a la coa uns pels llargs, amples i molt lleugers, semblants a les plomes que avui tenen els ocells, que hi ha qui diu són els seus descendents... però això ja és una altra història, la dels dinosaures alats!!!
Com us deia, va ser el primer cop que una illa va tenir un far. I com podeu pensar, enseguida es va escampar aquesta bona pensada. A totes les illes amb les que es creuaven, posaven fars en els penyals més alts, i de nit i en dies de boira tancada, encenien les fogueres per tal que si hi havia alguna illa propera, no xoquessin entre elles
Amb els pas dels anys i dels segles, aquests fets antics i bonics, han anat fent via i avui dia, tenim les illes ja subjectes al fons marí i les roques buides, plenes d’aigua dolça, els fars, fent les seves llums nocturnes als penyals de les illes, i els dinosaures petits, transformats en aus i en llangardaixos, i els grans, mesquinets, no van poder subsistir de tant que els hi calia menjar.....

I, si voleu fer-me cas, jo crec que aquesta és una veritat de les més bones.... o tal vegada, de les més boniques

  
P. D. Aquest conte ha nascut a partir de les tres paraules que els infants de la classe de 2n de l’escola Sta Àgueda de Ferreries m’heu fet arribar. Una abraçada a tots vosaltres i esper us agradi tant llegir el conte  com a mi escriure’l

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada