dijous, 31 de maig de 2012

NO EM TOQUIS!!


En Trast és un nen molt espavilat i molt inquiet, alegre i despert, sempre està imaginant coses i mons dels més estranys i rars, on ell viatja i juga amb tot el que hi ha
Avui està molt trist i apagat. És ben estrany, en ell, això d’estar tristot i amb por. Li ha passat una cosa ben desagradable i al mateix temps, que li fa molta por i no sap ben bé que ha de fer ni si ho ha d’explicar a algú o callar-s’ho, i fins i tot, si ha estat ell mateix el que ha fet alguna cosa malament i és culpa seva

Tot ha succeït al sortir de l’escola, al passar per un parc que està en el seu camí cap a casa, i on sol anar i jugar una estona amb els jocs i els gronxadors sobretot quan es troba amb altres companys de classe
Allà avui s’ha trobat a un home gran, tot sol, no hi havia ningú més. Enseguida li ha començat a dir coses i en Trast, confiat i content com sempre està, li anava contestant. Primer li ha demanat com es diu, a quina escola va, quants anys té... i poc a poc, se li anava acostant oferint-li si volia una xocolatina o un caramel. Trast se’l mirava cada cop més estranyat, ja que li veia als ulls una lluentor que li ha fet por i desconfiar, sobretot, quan l’ha agafat del braç i li ha dit: “ Vine, anem darrera aquestes mates i t’ensenyaré una cosa que t’agradarà molt”
Ja estava ben espantat i desconfiava, en Trast, i ha començat a tenir molta por i no sabia què fer, i ja no volia estar més amb aquell home tan estrany que l’ha agafat molt fort i li feia fins i tot mal, però no sabia com marxar d’allà. Estava com paralitzat. L’home ha començat a tocar-li les cames i a pujar la ma cap al cul.... i de manera totalment automàtica i sense pensar-lo gens ni mica, en Trast ha fet un xiscle, li ha donat una empenta, l’home ha caigut d’esquenes i en Trast ha sortit corrents i  plorant cap a casa seva
Sols arribar, s’ha tancat a la seva habitació, sense dir res a la seva mare. S’ha anat tranquil·litzant, i ha començat a pensar i cavil·lar, com sempre fa en Trast. No sap què fer. S’ho ha de dir a la mare i en Joan, la seva parella? El renyaran per haver anat al parc i haver-li donat una empenta a aquell home gran? I realment, que li volia fer?. Està espantat, ben avergonyit, amb por, i amb un sentiment estrany de ràbia per que sense saber com està segur que aquell home no li volia res de bo i al mateix temps es sent culpable d’haver-li donat una empenta i insegur de si ha fet alguna cosa malament

I desprès de pensar una bona estona, s’ha dit “Jo no he fet res de res, simplement anava cap a casa, com sempre. I si no ho sap ningú més que jo, que aquest home està allà al parc esperant que passin els nens, a qualsevol company i amic meu o a mi mateix qualsevol altre dia, ens pot voler fer mal. Ho explicaré ben explicat i segur que em creuran i em protegiran”
A l’hora de sopar, s’ho diu a la seva mare i en Joan. Enlloc de renyar-lo o dir que ha fet alguna cosa malament, l’acullen i feliciten per la confiança que té en ells, i el feliciten per haver marxat corrents
 - Molt bé, Trast. Has estat un noi ben valent, li diu en Joan. Si tots els nens fessin el mateix, aquestes males persones no estarien anant pel carrer i els parcs buscant nens porucs i tímids, per aprofitar-se d’ells
No sap ben bé que ha passat desprès. Escolta, un dia que els seus pares estan parlant, com la seva mare explica al seu pare el que ella i en Joan han fet. Anar a la policia del poble, i com han trobat a aquell pobre home i se l’han endut. I encara que al principi tenia una mica de por de tornar a passar pel parc, ha anat primer ben acompanyat i li han mostrat que no hi ha que tenir por, i encara que mai estem fora dels perills si hi ha confiança i estimació amb les persones que tenen cura d’ell, tot anirà molt millor

Llavors en Trast ho entén tot:

“Això sí que m’agrada de debò!! -pensa- Tenir confiança i poder parlar de tot el que em passa amb els pares i les persones que tenen cura de mi. Sobretot si hi ha alguna persona gran que em toca o vol aprofitar-se de mi. Sense que em donin la culpa pel que no he fet, i em protegeixin de les persones que volen aprofitar-se de mi”

I... ale op! d’un gran salt, en Trast allà s’hi ha quedat!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada