dilluns, 23 d’abril de 2012

PORTA, FINESTRA, CASA


Això era quan era quan un home anava per un camí amb un carro tirat per un ase. Anava recollint llenya i troncs per poder vendre'ls i així, comprar alguna cosa per sopar. El camí passava per unes muntanyes i boscos molt poc transitats i l'homa anava pensant en les seves coses. Sobretot, pensava on dormiria aquella nit, ja que es trobava molt lluny de casa seva, bé, en realitat, no en tenia, de casa, vivia tot sol en una cabanya abandonada mig derruïda que va trobar un dia que també caminava recollint llenya i que poc a poc, anava arreglant
Trist i un poc resignat a la seva mala sort, va trobar-se, de cop i volta, amb una cosa ben estranya molt a prop del camí. Era una finestra!! Així com ho sentiu, una finestra tota sencera, amb els seus vidres i fins i tot, pintada d’un blau ben vistós!!

       - I què fa una finestra aquí tirada? – va preguntar l’home
       - No ho sé – contestà la finestra mig ploriquejant. M’han abandonat aquí ja fa molt de temps, i mai he pogut ser finestra, amb el que a mi m’agradaria poder obrir i tancar els meus finestrals i donar llum i aire a les habitacions
       - Doncs si vols, pots venir amb mi. Jo tampoc tinc casa on dormir, i si tu tampoc tens casa on fer entrar la llum i l’aire, ja serem dos que buscarem el mateix
       - Que bé!! – va cridar tota contenta la finestra – al menys, ens farem companyia i compartirem penes i alegries
Doncs així ho van fer. Va posar la finestra damunt el carro i van seguir el seu camí. Fins que van trobar, un poc més enllà, una porta també abandonada i tirada prop del camí
       - Mira, finestra, que hi ha allà. Una porta!!
       - Vols dir? – va contestar la finestra – una porta ben abandonada. Això ja em sembla molt estrany i molt encertat. Vols venir a fer-nos companyia? – li va preguntar
       - Oi, i tant – va dir la porta – ja fa molt de temps que estic aquí tota tirada, esperant que algú em reculli i trobar una casa on poder donar pas a la gent cap a dintre o cap a fora. Sempre he volgut trobar una casa on fer de porta principal
       - I jo, sempre esperant trobar una casa per fer de finestra de la façana principal – replicà la finestra
       - I jo, sempre volent una casa amb una gran façana principal amb finestra i porta ben elegants – afegí l’home
Ho van cridar tots tres a la vegada!!!

I diu qui ho sap, estimats lectors i escoltadors, que tal vegada per la casualitat de la vida, tal vegada perquè estava escrit en el cel i en les estrelles, els tres van seguir el camí que passava pels boscos i les muntanyes. Fins que, a l’entrada de la nit, quan les estrelles s’anaven fent el seu lloc en el cel enfosquit, van arribar fins a quatre parets altes i grans que feien un quadrat quasi perfecte. L’home li va dir
       - I tu, qui ets?
       - Oh, desgraciada de mi. Jo havia de ser una casa ben principal en aquest camí. Ho tinc tot, parets, sostre, habitacions amb llits i cuina amb aliments. Sols que no he trobat ni finestra per donar llum i aire al meu interior ni porta per deixar entrar i sortir a la gent, ni persones que volguessin viure aquí. Des de llavors, estic trista i sola en mig d’aquest camí desert i abandonat
       - Mireu, companyes de viatge - va cridar l’home -. Ja hem arribat on volíem!!
La finestra, molt contenta i alegre, va anar a ficar-se a la façana principal de la casa, i la llum i l’aire va entrar dins seu, que va tremolar de l’emoció de sentir-se oberta al món. La porta, es va col·locar ben just sota la finestra, i en un obrir i tancar, va donar una gran alegria a la casa, al sentir que a partir d’ara, ja podria fer de casa d’algú com sempre havia desitjat. I l’home, content i orgullós, va ser el primer en entrar dins la casa que el va rebre amb joia i satisfacció. I se la va fer seva!!
I encara avui dia els quatre estan ben satisfets i viuen junts i plegats, ja que cadascú d’ells ha aconseguit arribar a ser allò que sentien volien ser

I, si voleu fer-me cas, jo crec que aquesta és una veritat de les més bones.... o tal vegada, de les més boniques

P. D. Aquests contes neixen a partir de tres paraules que un/s infant/s escullen lliurement. Aquest va ser creat i explicat per a en Guiem  un nen de 5 anys, a la capçalera del seu llit, poc abans de tancar-li la llum i fer-li un petó de bona nit


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada