divendres, 6 de gener de 2012

S'HA DE GUANYAR SEMPRE??

En Trast és un nen molt espavilat i molt inquiet, alegre i despert, sempre està imaginant coses i mons dels més estranys i rars, on ell viatja i juga amb tot el que hi ha

Fa dies que té una cosa que el volta dins el cap, dia i nit, sense quasi deixar-lo en pau i que no sap com ho pot aclarir. Fins i tot, quan ho ha comentat amb algú, cadascú li diu coses força diferents i no l’acaben de satisfer: “Què és millor, guanyar i quedar primer sempre, o no és tan important, això de guanyar, i hi ha altres coses més importants, com jugar i divertir-se cadascú com li vingui més de gust?” Ha participat en carreres a l’escola, al patí, i allà sempre és molt millor arribar el primer i guanyar; al manco, tots els nens i les nenes feliciten al guanyador i sens dubte és molt més bo quedar el primer que el darrer. També ho veu a la tele, en els partits de futbol o quan fan esports, a l’únic que li fan cas i el posen com un ídol, és al guanyador. Als que perden, sempre els critiquen o no surten enlloc
En canvi, per altra banda, quan juguen al pati a tocar i parar o a la xarranca o fins i tot, quan volen construir coses com castells de sorra a la platja, no és tan important qui guanya, encara millor si no guanya ningú i cadascú va fent el que vol i es diverteixen encara molt més si tots van a una
Va d’una idea a l’altra, sense acabar de decidir-se. I com ha fet altres cops, comença a observar amb molta curiositat la natura que l’envolta, ja que sovint allà troba com aclarir els seus dubtes
Han sortit a fer una petita excursió amb el seu pare i na Diana a unes muntanyes properes on viuen quan passen prop d’unes tanques plenes d’eucaliptus, alts i forts tots ells, impressionants per l’altura que tenen, rectes i ben eixerits, li semblen uns arbres ben “guanyadors”
I després de pensar una estona, es diu dins seu: “què bo seria si com els eucaliptus, tots els nens fossin alts, forts i grans, i així sempre guanyarien”

I, de sobte... ale op! en Trast entra al Món dels Nens Guanyadors
Per allà, tots els nens que veu són forts i alts i ràpids...... i al mateix temps, sempre estan preparant-se per a competir i guanyar. Dia i nit, a tota hora, estan entrenant, corrent, saltant, fent-se cada cop més i més forts, ràpids, àgils
Comença a mirar, encuriosit i estranyat pels carrers d’aquell poble. En girar una cantonada, en Trast veu, a prop, a un amic de l’escola i li diu:
- Eh, Pol, vols venir a jugar a pilota?
 I aquest li contesta:
- Què dius, beneït!! Què no saps que demà tenim una carrera? Vaig guanyar la darrera i ara he de passar tot el dia preparant-me per seguir guanyant la següent i no tinc temps de jugar ni de parlar. Apa, no em molestis més!!!
Estranyat i un poc trist, en Trast no li fa massa cas i segueix caminant. Dos o tres carrers més enllà, es troba un altre company, en Nacho, que està trist i mig plorant. Se’l mira tot estranyat ja que sap que sempre guanya
- Què et passa, Nacho? - li pregunta tot preocupat - Per què plores, tu que sempre guanyes i sempre estàs orgullós de ser el millor?
- Què vols que em passi? Em vaig preparar per saltar el més alt de tots, per seguir guanyant com sempre i he perdut, he quedat segon i ara ja ningú em fa cas, ja no sóc ningú ni serveixo per a res. Fora, no vull estar amb ningú!!!
Uf, pensa en Trast, si que és dur i dolorós això de sempre haver de guanyar, no hi ha temps per jugar ni divertir-se, i ja veus, si perden els nens es posen  tristos i malhumorats
En aquestes, que passen prop d’un bosc de pins. Aquest és molt diferent del bosc d’eucaliptus. Aquí hi ha de tot tipus d’arbres. Sembla que cadascú d’ells anés fent la seva via, segons com li va.... uns són llargs i prims, altres més gruixuts i baixets, fins i tot, hi ha de ben torts i ben enredats... i entre mig d’ells, neixen i es veuen pins ben petits i molt tendres que malden per créixer i fer-se un petit lloc en aquest bosc, sense semblar que els altres arbres els hi molesti massa que vulguin ser tan alts o tan forts com ells Aquí no es veuen els arbres guanyadors, pensa en Trast, i en canvi, semblen ben contents i divertits, aquests pins, cadascú al seu aire, cadascú com és i amb les seves maneres de ser sense comparar-se ni competir amb els companys

Llavors en Trast ho entén tot:
“Això sí que m’agrada de debò!! – pensa - Un lloc on els nens podem ser cadascú com siguem, sense haver de guanyar per obligació i per ser estimat, podent jugar i fer la nostra sense estar pendent de la propera carrera o la propera competició, de ser “el més” res de res”

I... ale op! d’un gran salt, en Trast allà s’hi ha quedat!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada