dimecres, 12 d’octubre de 2011

M'AGRADA ESCOLLIR

En Trast és un nen molt espavilat i molt inquiet, alegre i despert, sempre està imaginant coses i mons dels més estranys i rars, on ell viatja i juga amb tot el que hi ha

Aquest matí, ja no ha pogut aguantar més. Estava molt capficat muntant un puzle nou de 1.500 peces de dinosaures que és molt difícil ja que tots són de colors molt semblants i a més, les peces són molt petites, quan ha vingut na Diana amb les seves preguntes:

“Trast, que et sembla si et preparo un entrepà de xocolata, avui?”

Uf, s’ha aguantat per no contestar-li malament.
Na  Diana, la parella del seu pare, sempre està damunt seu: “Trast, que vols per esmorzar, paté o mantega? Trast, et poso la samarreta blava o la vermella?” I no sols aquí, també a casa la seva mare i en Joan, tres quarts del mateix: “Què Trast, què et ve més de gust, anem al parc o anem a la platja? Vols anar al costat de la finestra o al mig? Què et sembla si avui traiem les estovalles del diumenge? “
No el deixen tranquil i sempre l’interrompen amb les seves preguntes tan pesades: què més em dóna a mi, posar-me la samarreta blava o vermella? O si posem estovalles del diumenge o mengem sobre la taula? Jo el que vull és que em deixin tranquil i anar a la meva. Tinc massa coses al cap i moltes ganes de jugar com per posar-me a pensar en aquestes tonteries de gent gran!!!
I després de pensar una estona, es diu dins seu “què bo seria si mai em preguntessin res de res i m’ho donessin tot fet, així no hauria de pensar què prefereixo o què em ve de gust a cada instant!!! ”

I, de sobte... ale op! en Trast entra al Món de Tot Dat i Beneït.
Arriba el dia del Reis i en Trast espera a veure quan l’ajudaran a fer la carta als Reis, com fan tots els anys, mirant els anuncis de joguines de la tele o els catàlegs de les tendes de jocs.... passen els dies, i ningú li diu res, i això, a en Trast, el té un poc amoïnat. Un dia, que està a casa de la seva mare i en Joan, els sent parlant de la carta dels Reis
- Mira, ja tenim la carta de Reis feta. Veus què bé, des de que estem en el món del Tot Dat i Beneït, tot és més fàcil
- I si a ell no li agrada alguna cosa o vol una altra joguina.... – va dubtar la mare
- Ja ho saps, Anna. Ara estem en el món de tot Dat i Beneït, i en Trast, per tant, no se li pot molestar preguntant-li que vol o que li agradaria
Això el molesta molt, a en Trast. Qui són ells per decidir el que a ell més li agrada o el que ell vol demanar als Reis?
- Ei - crida en Trast - que jo encara no he escollit!!. No és just que decidiu per mi
- Res, res - li diu en Joan - ara ja no pots escollir. Ja ho saps, estem al món del Tot Dat i Beneït, com tu vols..... I vinga, que anirem a la platja
-A la platja?? Ja hi varem anar ahir. I a mi qui m’ha demanat si vull anar??
-A tu, Trast? – li diu la mare amb ironia – tu no vols escollir, vols que et deixem tranquil i no et demanem res de res, així que ja ho saps, a fer el que nosaltres diem i prou
Uf, quin mal rotllo això que els gran decideixin sempre per mi. A vegades, sí que em molesta que em preguntin tant, però això de no poder escollir res de res... encara és pitjor!!

Llavors en Trast ho entén tot:
 “Això sí que m’agrada de debò!! -pensa- Que em preguntin les meves preferències i opinions, i pugui participar en les decisions que m’afecten... Encara que a vegades sigui un rotllo que em preguntin quan estic ben capficat en les meves cabòries, m’agrada poder dir la meva i escollir”

I... ale op! d’un gran salt, en Trast allà s’hi ha quedat !!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada