divendres, 19 d’agost de 2011

VULL MENJAR DE TOT

En Trast és un nen molt espavilat i molt inquiet, alegre i despert, sempre està imaginant coses i móns dels més estranys i rars, on ell viatja i juga amb tot el que hi ha

Avui està molt enfadat amb la seva mare i la seva parella, en Joan. A l’hora de dinar troba que l’han tractat molt malament, fins i tot amb injustícia. A veure, per què ha de menjar verdures si
a ell no li agraden gens ni mica i li ve més de gust menjar un segon plat ple de patates fregides?
A més, ell no s'hi fica gens ni mica en el que mengen els altres, tant li fa. Doncs per què es fiquen amb ell?? I amb el seu pare, passa el mateix. Sempre vol que mengi fruita enlloc de les natilles o les gelatines que tant li agraden. Realment, pensa en Trast assegut sota el gran pi que hi ha en el jardí, els grans són un rotllo i sempre se les pensen per empipar els més petits
I després de pensar una estona, es diu dins seu “què bo seria estar en un món on cadascú mengi el que li vingui de gana, sense que ningú li digui res de res....”

I, de sobte... ale op! en Trast entra al “Món de les Plantes Capritxoses”
En veu, fent un vol per un jardí molt gran que sembla voltar una gran casa, tot tipus de plantes, unes ja conegudes de les excursions que sovint fa amb el seu pare i na Diana, que en sap molt de plantes, i altres de ben desconegudes i fins i tot, algunes que semblen una barreja de les dues coses, conegudes i desconegudes. S’ho mira tot ben entranyat... veu un pi ben alt, prim, llarg, però amb les fulles totes de color blanquinós, i a prop troba un roser de color ben estrany, tot ell és groc, ben groc, tant el tronc com les fulles com les flors..... uf, li fa una impressió ben rara i desagradable. Al seu costat, es veuen altres plantes que semblen més com ell les ha conegut... no sap ben bé que pensar de tan desconcertat com està. Cóm és possible que al costat d’aquest roser tan estrany i malaltís, s’estigui aquest altre tan maco, amb les fulles i el tronc ben verd i les flors vermelles com li agraden a la seva mare?
I quan més volta pel jardí, més estranyat està. La gespa, per exemple, és ben verda en uns llocs i en altres sembla ben morta, o fins i tot, en mig hi ha gespa de diferents colors..... La curiositat innata d’en Trast està tota exaltada i ja sap que no pararà fins a arribar a saber que passa amb aquestes plantes
Allà lluny, després d’una bona estona donant voltes i pensant sense trobar el net de tot plegat, veu un senyor que sembla ser el jardiner, ja que va amb botes i està traginant una mànega
- Mira que bé – pensa tot d’una en Trast – això sí que és tenir sort. Segur que aquest home m’aclarirà el misteri de les plantes
- Senyor, senyor!!! – crida per tal de que no marxi – si us plau, un moment!!
- Digues, vailet, que tinc molta feina i aquestes plantes capritxoses no em deixen en pau ni puc descansar un segon – li contesta el jardiner, un poc malhumorat
- Com és que hi ha de tantes formes i colors diferents, encara que siguin les mateixes plantes?? I si estan una al costat de l’altra, com és que unes estan tan sanes i boniques i altres semblen ben malaltes??
- Ah, vailet –contesta – és una verdadera desgràcia. Estàs en el Jardí de les Plantes Capritxoses i han estat molt consentides des de que van néixer. Cadascuna d’elles menja allò que vol sense que serveixi de res que jo les aboni i les regui a totes per igual. Veus aquest pi tan alt que no té ni una fulla verda?? Doncs com no li agrada la clorofil·la ni la vol provar, i és clar, sense això les fulles no poden ser verdes i el pi està ben malaltó. El roser aquest que veus tot groc, sols vol sofre i es deixa tots els altres minerals i així et podria anar dient una per una.... Sols les plantes que mengen tots els nutrients que els hi dono i troben al terra, encara que alguns no els hi agradin massa, es fan ben maques i creixen sanes i no tenen malalties, com aquest roser tan maco que veus aquí... mira, agafa una flor i porta-li a la teva mare, segur que li agradarà
En escoltar el que li diu el jardiner, en Trast es queda molt pensatiu, mirant-se les plantes, les sanes i les malaltes

Llavors en Trast ho entén tot:
"Encara que no ens agradin massa alguna de les coses que ens donen els que tenen cura de nosaltres i ens estimen, cal menjar de tot per estar sans i créixer forts, com les plantes que tenen tots els nutrients que necessiten"

I... ale hop! d’un gran salt, en Trast allà s’hi ha quedat!!”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada