diumenge, 19 de juny de 2011

QUI ÉS EN TRAST ??

Pròleg.

Qui i com és en trast

“En Trast és un nen molt espavilat i molt inquiet, alegre i despert, sempre està imaginant coses i mons dels més estranys i rars, on ell viatja i juga amb tot el que hi ha”

Així comencen tots els contes i les històries d’en Trast... crec és necessari, per ser sincer i franc amb tu, amic lector, descriure com està reflectit en el meu imaginari aquest nou personatge de l’univers màgic

infantil; estic escrivint en el seu nom i alguna imatge mental tinc, i l’autor cal que sigui capaç de definir els seus personatges, més enllà dels mateixos contes.
Espais de curta durada per a fer les descripcions i exposar els detalls, tal i com possibiliten les novel·les de llarga extensió, encara que sigui sols en nombre de pàgines. Espero que aquest exercici em serveixi també a mi per veure’l molt més clar, més explícit, més viu i no caure en l’etern perill dels autors: substituir els pensaments dels protagonistes pels propis

Té una edat indefinida, en Trast, que va dels 5-6 anys (edat d’en Guillem, fill de la meva parella) als 10-11 anys (edat d’en Jordi, fill meu). És, vol dir això, una barreja de tots dos? Doncs sí, i al mateix temps no. Té una acusada personalitat i identitat pròpia, única, incomparable, meravellosa, tal com tenen, per altra banda, en Guillem i en Jordi. En Trast no és cap d’ells dos, i al mateix temps, els inclou a tots dos, com vol incloure a tots els nens i les nenes d’aquestes edats. És un nen com ja he dit, ben espavilat, buscant sempre el per què de tot plegat, ple de preguntes i de dubtes. Al mateix temps, és un nen que sap trobar, dins seu o amb l’observació insaciable del seu voltant, aquests “per quès” i, sobretot, és capaç de decidir-se i prendre postura i elaborar una resposta dins de la seva lògica infantil. Així, és un nen curiós, que observa el seu món, que pensa per sí mateix, i que no accepta fàcilment els límits i l’autoritat que imposen els adults, sense una explicació o raonament, sols perquè ho diuen ells “que són grans i ja en saben”. Sempre està preguntant, parlant, explicant... és obert, desinhibit, espontani... i per això, moltes vegades molt pesat i carregós pels adults, els quals ja tenim massa coses al cap: “coses importants de gent gran” com per a seguir la natural curiositat i l’energia inesgotable dels menuts

És un nen que sap viure la màgia de cada instant de la vida, que es deixa anar, que té molta imaginació i la utilitza amb llibertat i encara sense barreres mentals, que pot abstreure’s de la seva realitat externa més propera. Té un món interior molt ric i molt viu. És un nen que pensa i sap treure conclusions del que veu, les seves pròpies conclusions i fins i tot, es capaç d’imaginar els móns que resultarien de prendre una o una altra postura i comparar i prendre partir per alguna d’elles

Clar, com tots els nens, és mogut, inquiet, “un trasto” bondadós, sense malícia, directe, lliure i sincer. Encara poc “corromput” per la hipocresia i els prejudicis socials que marquen els esquemes del que toca fer o de cóm cal pensar, sentir i fer les coses

En els contes, he intentat fugir de la mentalitat dels adults, sempre massa presents a la vida dels infants i sovint poc respectuosos amb els seus ritmes i la seva manera de viure i de veure tot el que els envolta. Apareixen poc, simplement com elements externs per situar una acció o un tema. El problema o el dubte o la pregunta se la fa en Trast, pertany als nens i es troba sempre dins seu... i el que és més important i definidor dels contes d’en Trast: no va corrents a preguntar als adults per tal que li aclareixin els seus dubtes. Ell mateix buscarà en cada conte com aclarir-se pensant diferent solucions i imaginant-se els possibles resultats, o mirant i observant la naturalesa que té al seu voltant i comparant “diferents models de viure” que hi ha en el món animal o vegetal, o fins i tot, “volant” a un món màgic on s’han alterat les lleis i els costums de la natura i de la vida diària... en Trast és capaç d’abstreure’s dels nostres límits adults i és ell, en definitiva, qui marca les normes i les possibilitats del seu món interior

Per trencar els tòpics que tant de mal fan avui dia als nens que viuen en els nous tipus de família, a la societat actual, és un nen que té dues famílies, viu a dues cases, té 2 pares i 2 mares que tenen cura d’ell; podríem dir, és un nen multi-parental. Els seus pares biològics estan separats i conviuen cadascun d’ells amb una nova parella, que li fan tant de mare com de pare encara que no tenen cap vincle oficial al respecte. Diuen que les lleis van per darrera de la realitat social, i és ben cert. Els contes infantils han d’anar, crec, en consonància amb aquesta realitat que ells ja viuen en el seu dia a dia, sovint de manera més normalitzada que els propis adults de referència. Ja no podem dir: els pares d’en Trast... en tot cas, diem el pare i la seva parella, o la mare i la seva parella... encara no tenim un nom per aquests pares de fet i no de dret

Però, compte! Tampoc vol en Trast donar cap lliçó ni té cap intenció de marcar o dirigir el que han de pensar els altres nens. En Trast arriba a les seves conclusions i utilitza els seus propis camins i les seves estratègies; els altres nens i nenes cal que també arribeu a les vostres per camins propis. Totes i tots són vàlids si han nascut de la llibertat i de la capacitat de preguntar per trobar respostes pròpies i autònomes

Llàstima que sovint els adults ja l’hem perdut, tot aquest món!!

Us deixo, estimats lectors, ja sense més que acompanyeu el vostre amic, en Trast, en tots i cadascun dels seus viatges

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada