dijous, 30 de juny de 2011

QUÈ DIVERTIDA ÉS LA DIVERSITAT!!!

En Trast és un nen molt espavilat i molt inquiet, alegre i despert, sempre està imaginant coses i mons dels més estranys i rars, on ell viatja i juga amb tot el que hi ha
En Trast està avui molt capficat en un tema del qual no troba el net: ”és millor que els nens i les nenes estiguin ben
separats i classificats o tots junts i barrejats??”
Troba que a vegades resulta un inconvenient que hi hagi a la mateixa classe nens i nenes ben diferents: si n’hi ha de més alts i altres més baixos, de més ràpids i altres més lents, de més forts i altres més dèbils, és un problema a l’hora de fer els equips per a jugar a futbol o a basquet i a més sempre queden els que ningú vol anar amb ells! “Si tots fossin iguals de forts, alts i ràpids, els equips serien més justos i fàcil de fer” es diu
“I també” – pensa - “si hi ha de més intel·ligents i d’altres més lents i més caparruts, també resulta complicat organitzar les classes per la mestra per tal que no s’endarrereixin els més lents o no s’avorreixin els més llestos”
I després de pensar una estona, es diu dins seu: “què bo seria viure en un lloc on a les classes tots fóssim iguals, sense tantes diferències”

I, de sobte... ale hop! en Trast entra a “l’Escola dels Iguals”
Està organitzada aquesta escola en 3 classes molt ben diferenciades. La primera, és la classe dels vermells. Allà tot és de color vermell, tot vermell: les parets vermelles, els colors i guixos per pintar vermells, els abrics i carteres vermelles, això sí, de tota la gamma de vermells: fort, fluix, claret, rosat o verdós, però tot sempre ben vermell
A la classe del costat, tot és blau, molt blau: les pissarres blaves, les finestres blaves, la mestra i els nens i les nenes vesteixen tots de blau; blau fort, blau cel, blau claret, blau marí, blau violeta
Més endins està l’altra classe, la dels grocs, on tot és de color groc: les cadires i els bancs grocs, els llums i els contes també grocs: groc fort o groc fluix, groc llimona o groc taronja o groc canari, ara sí, tot ben groc
“Això si que sembla molt ordenat i aclarit” pensa “Així, ja no cal ni pensar en com pintar les coses: simplement, agafem el color de la classe i ja està!!”
Ara, quan va per les classes, troba alguna cosa que no acaba d’agradar-li: els dibuixos i les parets són avorrits i monòtons, la vista es cansa sempre de veure el mateix color i fins i tot, troba que els nens i les nenes no semblen gaire contents de jugar ni de mirar contes, ja saben sempre de quin color acabarà tot el que passa a la classe. En Trast tanca els ulls i pensa "No pot ser, uf, quin món més avorrit, tot tan igual sense cap canvi”

De cop i volta, passa una cosa molt entranya. Les llums s’apaguen i tot queda fosc com la nit! Sembla que no hi ha cap color ja a l’escola, tot és ben negre; tots els nens i les nenes surten al patí a veure que passa i amb ells surten també totes les coses... En Trast veu volar llapis, llibretes, contes, fins i tot cadires i taules surten de les classes i poc a poc van barrejant-se... de cop i volta torna la llum i l’espectacle és molt i molt impactant... Tot està trasbalsat, tot és moviment i barreja... i, oh sorpresa! sense saber com, van apareixent colors nous: on s’ajunten un llapis de color blau i un de vermell, en Trast veu aparèixer un de lila i on s’ajunten una taula vermella i una de groga, veu que es tornen taronges i de les llibretes de color blau i grogues, apareixen les verdes i cada cop, les barreges són més i més sorprenents. Surten colors molt i molt macos i diferents. Fins i tot, els colors de les parets i de les finestres i de les portes van sortint d’allà on estan i van a posar-se a altres llocs, i van compartint l’espai amb els altres colors... realment, els paisatges i els dibuixos són molt més macos amb tota aquesta gran varietat de colors i tons tan espectaculars!!
I davant dels seus ulls, en Trast pot veure com es va formant un Arc de Sant Martí en les parets del patí

Llavors en Trast ho entén tot:
"les variacions i les barreges són més interessants i divertides que les coses que són sempre iguals"

I... ale op! d’un gran salt, en Trast allà s’hi ha quedat !!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada