dimarts, 21 de juny de 2011

QUÈ BONS SÓN ELS LÍMITS!!

En Trast és un nen molt espavilat i molt inquiet, alegre i despert, sempre està imaginant coses i mons dels més estranys i rars, on ell viatja i juga amb tot el que hi ha

Un dia, veu una filera de formigues que van una darrera l’altra, sense perdre el pas. I després de pensar una estona, es diu dins seu: “què bo seria viure en un lloc on tot
 
estigués tan ben marcat i ordenat com les formigues”. I, de sobte... ale op! en Trast entra al “Món Tot Ordenat i Organitzat”

Entra en aquell món per un carrer molt net i molt arreglat. No es veuen massa nens i els pocs que caminen pel carrer van tots al mateix pas, sense dir res, un darrera l’altre, molt capficats en el que estan fent o cap on van. Ningú parla, ningú riu, ningú corre, ningú mira enlloc més que endavant. Així, li sembla que tots estan molt seriots. Per fi, li pregunta a un que veu prop seu: “Eh, noi, com et dius?? Vols jugar a tocar i parar??” El nen se'l mira amb cara trista, i li diu: “Ui, ara no puc, ara és l’hora d’anar a dinar i no puc ni parar a parlar amb tu. Fins les 5 de la tarda no arriba l’hora de jugar. A més, no podem parlar pel carrer ja que perdem temps. Vinga, ves a casa teva. No pots estar parat al carrer”. I de seguida veu com venen uns homes de gris cap allà: "Eh, vosaltres, no es pot parlar ara. Fins les 5, no podeu parar-vos al carrer"
En Trast s’entristeix molt. “Vaja, amb el que a mi m’agrada jugar, aquí sols es pot fer a les 5 i a més, ni parlar, puc!!” Quan arriba a casa seva, veu el menjar a taula:
- Vinga, Trast -li diu la mare-, ja han passat 3 minuts de l’hora de dinar. Avui és dimarts, tens verdura i carn. I de pressa, a les 16 hores, has d’anar a fer la migdiada
- Mare, si jo no vull carn, i no m’agrada dormir durant el dia!!
- Vinga, calla, ja ho saps, és el que toca, dimarts, carn i a les 16, migdiada, i a les 17 jugar, a les 18 tele, a les 19 dutxa, a les 19,30 deures i després, jugar amb els pares, a les 20,30 sopar i a les 21 a dormir... i si vols, et dic el que toca demà: A les 8 despertar, a les 9 a escola...
- PROU!!!!!!!!!!!! - Crida en Trast - No pot ser, uf, quin món més horrible, tot tant marcat i ordenat!!!!!!
Al poc, veu un gran núvol de mosques que volen totes al seu aire sense que ninguna d’elles faci cas de les altres
I després de pensar una estona, es diu dins seu: “què bo seria viure en un lloc on ningú manés res, sense cap norma i on tothom pogués fer el que li vingués de gust sempre”

I, de sobte... ale op! en Trast entra al “Món Sense Cap Norma ni Obligació”
Entra en aquell món per un carrer ben diferent a l’altre: aquest sembla tot desbaratat, cadascú camina per on vol, crida, juga, i fan les coses més estranyes…Tot d’una pensa: “Jupi, això sí que és divertit” fins que veu dos nens que discuteixen per una pilota: “La vull jo!!!!” “Doncs ara la tinc jo!!!” “Dóna-me-la!!” “No vull!!” Són els crits que sent, i cada cop més forts. S’apropa a veure què passa i un dels nens quan el veu li diu: “Fora d’aquí, aquest tros és meu” “No, l’he vist jo primer”, crida de seguida un altre “Què dius, el vull jo!!” I no paren de discutir per tot. A més, prop d’allà, un altre nen també crida ben fort dins d’una casa: “Vull menjar, vinga, dóna-me’l ara mateix” i veu com la mare corre a munt i avall “Espera que encara no està” “No vull esperar, el vull ara, vinga!!!!”
En arribar a casa seva en Trast, com està tan cansat, va a dormir i es desperta quan ja és negra nit: “Ui, i ara que faré” pensa ”no tinc més son... ara no hi ha res per menjar... vinga, vaig a escoltar música a tope!!” I tal pensa, tal fa. I al poc, els pares apareixen ben cansats i endormiscats: “Trast, volem dormir” “I jo vull sentir música!!” I un veí crida: “Eh, que hem de dormir per anar a treballar!!!” I la seva germana posa la seva música. I en altres llocs se senten el mateix tipus de discussions i baralles
- PROU!!!!!!!!!!!! - crida en Trast- No pot ser, uf, quin món més horrible, no es pot viure sense cap tipus de respecte ni límits!
En aquell moment, veu passar un grup de gossos, són tres adults i cinc cadells molt bonics i juganers. En Trast veu, sorprès, com els cadells juguen entre ells i van un poc al seu aire encara que de tant en tant els adults els marquen per on han de caminar, els adverteixen dels perills i fins i tot, intervenen i els reganyen si el joc és massa violent o perillós o no són prou obedients

Llavors en Trast ho entén tot:
“Això sí que m’agrada de debò!! - pensa- Un lloc on els nens podem jugar i fer la nostra, encara que algú que ens estima ens digui, amb amor i amb sentit comú, els perills i ens posi límits, per ajudar-nos a créixer amb llibertat i respecte”

I... ale op! d’un gran salt, en Trast allà s’hi ha quedat !!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada