diumenge, 19 de juny de 2011

NINOT DE PELUIX, TELE, COIXÍ

Això era quan era quan un nen de la mateixa edat com tu mateix que estàs llegint o escoltant aquest conte, que li agradava molt mirar la tele, sí, com a tots vosaltres, segurament. I es passava hores i hores darrera un programa i un altre, una cadena darrera una altra, mirant dibuixos, pel·lícules i documentals
Com a tots els nens, un dia va ser el seu aniversari, i li van regalar un regal ben maco i preciós:
Una Girafa de peluix. Ara, el nen del que parlem, i que de nom li podem dir Cèsar, no li va fer ni molta ni poca gràcia el regal. De seguida el va deixar a la capçalera del seu llit i va engegar la tele, ja que feien uns dibuixos que sempre veia.... i així va ser durant molta estona, durant dies i dies.... el nen mirant la tele quan hi era a casa, i la Girafa deixada tota sola al costat del Coixí del llit
I diu qui ho sap, que tant van estar junts, que poc a poc la Girafa i el Coixí es van anar fent amics, ja diuen que de tant estar junts, al final ens coneixem... La Girafa li explicava al seu amic Coixí com estava de sola i abandonada, i al ser un ninot de peluix, no sabia com poder arribar a explicar-li en Cèsar que volia jugar i estar amb ell. Un dia li va dir al seu amic Coixí
- I tu, que saps i coneixes tots els somnis d’en Cèsar, no em podries ajudar i fer-li veure quan dorm que jo vull ser amic seu??
- Això no ho he fet mai... nosaltres, quan dormen, sols podem acompanyar els somnis dels nens, i, si són molt i molt dolents o els hi fan molta por aquests somnis, els despertem per tal que no tinguin un ensurt molt gran
- Però ja ho veus, sols vol mirar la tele i estic segura que fins i tot, no deu saber que hi sóc aquí esperant per jugar amb ell ni deu ni imaginar-se com de divertit que pot ser, jugar amb les joguines
- Igual que tens raó, amiga Girafa..... avui quan dormi, entraré en els seus somnis i miraré a veure que puc fer
Quan en Cèsar estava ja dormit i entrant en el seu primer somni, que com sempre eren dels dibuixos que més li agradaven, va sentir una estirada d’orella, suau però inesperada que el va despertar
- Hui, que ha estat això?....
i com no s’havia despertat del tot, va seguir dormint... al mateix temps que sentia una veueta que li deia
-Cèsar tens molts amiguets que volen jugar amb tu.... deixa un poc la tele...
Però en Cèsar no va escoltar-s’ho, i en el següent somni, van tornar a sortir els dibuixos de la tele i va tornar a sentir l’estirada d’orella
- Ai, ara ho he notat més fort... qui m’estira de l’orella?
Tornava a adormir-se i tornava a sentir la veu que li deia
- Cèsar, molt a prop teu hi ha una joguina que té moltes ganes de jugar amb tu!!
Aquest cop, la veu era més forta i sí que en Cèsar la va sentir i la va escoltar.... ara, tampoc li va donar molta importància i al tancar els ulls, els somnis dels dibuixos de la tele se li van anar mesclant amb el de joguines i jocs diversos... fins que els dibuixos de la tele tornaven a ocupar tot el seu somni i va arribar la tercera estirada d’orella
- AAAAAAAAiiiiii, uf, quin mal que m’ha fet ara!! Va protestar en Cèsar, al mateix temps que va sentir molt a prop seu la mateixa veu que li deia:
- Cèsar, tens moltes joguines que volen jugar amb tu!! Veuràs que divertit i com t’ho passaràs de bé si ho probes...
Aquest cop, en Cèsar ho va escoltar ben bé, i fins i tot, li va agradar la idea abans de tornar a adormir-se profundament...i els seus somnis aquest cop ja van ser, pràcticament tots, de joguines i de jocs

Quan es va despertar, enlloc de córrer cap a la tele com feia cada dia, va veure per primera vegada de veritat la Girafa i la va abraçar molt fort
- Quina joguina més maca que tinc!!!
I va posar-se a jugar amb ella molta i molta estona
Podeu imaginar, estimats nens i nenes, com està de contenta i agraïda la Girafa, i com són d’amics la Girafa i el Coixí. Ah, i ara, és la tele la que es queixa de que en Cèsar no li fa massa cas de tan bé que s’ho passa jugant i jugant amb la Girafa i altres joguines!!!!

I, si voleu fer-me cas, jo crec que aquesta és una veritat de les més bones.... O tal vegada, de les més boniques


P. D. Aquests contes neixen a partir de tres paraules que un/s infant/s escullen lliurement. A partir d’elles, i en el mateix moment, es crea i explico el conte. El redactat final és un poc més ”literari” que la versió oral, que al mateix moment que neix, acaba la seva existència.
Aquest va ser creat i explicat a partir de les paraules escollides per en Guiem, un nen de 5 anys, a la capçalera del seu llit, poc abans de tancar-li la llum

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada