dimarts, 28 de juny de 2011

DRAC, PAPALLONA, PRINCESA

Això era quan era quan fa ja molt i molts de temps en un lloc molt i molt llunyà quan encara era època de foscor, dolor i por, va néixer una princesa que, com totes les princeses dels contes, era molt bona, molt maca, plena de llum i bondat. I en temps tan foscos, el seu pare, un rei poderós i envejós, ple de pors i dubtes i

bastant dolentot, la va fer tancar a la torre més alta del seu castell, mentre anava amunt i avall, guerra darrera guerra, i caça darrera caça. Ell el que havia volgut era un príncep i no una princesa i pensava que els reis no havien d’obrir el seu cor endurit per les lluites a l’amor per la seva filla princesa i que els seus cortesans, soldats, súbdits o enemics poguessin veure en ell un bri de bondat i d’humanitat. Pensava, mireu si és ben trist, que això el faria més dèbil i vulnerable
La mare, com malauradament passava en aquells temps i aquell lloc, no va poder dir ni decidir res de res, ja que a les dones no se les escoltava ni deixava parlar i va morir ben prest, igual de pena i tristor al veure a la seva filla tancada en aquella torre. Ja podeu imaginar com era de fosc aquell temps i encara avui dia sembla que hi ha persones que pensen com aquest rei que en el fons, se sentia molt sol i molt desgraciat sense cap amor
I allà, tancada a la seva torre, passava la princesa les hores, els dies, els mesos i els anys, mentre anava creixent tota sola i fent-se cada cop més gran, més lliure i més sàvia. Tenia una cort de servents que la cuidaven i li donaven menjar, ensenyances, vestits i tot el que necessites
I les fades bones i les bruixes dolentes de la cort van començar a lluitar i barallar-se per a tal de protegir o dominar el cor de la Princesa que de nom era Mariona
La fada protectora principal li va omplir el cor de bondat i d’amor per la llibertat i la veritat
La bruixa dolenta principal li va omplir el cor de por i d’inseguretats
La fada protectora principal li va donar, com amiga i consellera, la lluna plena en nits clares i estrellades
La bruixa dolenta principal li va posar com vigilant per tal que no sortís mai més de la seva torre on estava tancada el drac monstruós de la por que tot ho crema
La fada protectora principal va fer que na Mariona tingués el cor ple de somnis i esperances i un desig constant d’aconseguir sempre superar-se més i més
La bruixa dolenta principal va fer que els dubtes en les seves forces i en si seria capaç de realitzar els seus somnis sempre estiguessin present en el seu cap

I diuen els que ho saben que durant molts anys, na Princesa Mariona va estar tancada a la torre del castell, i sols per la finestra veia la vida passar als seus peus
La lluna plena escoltava els desitjos i els somnis de la princesa, i el drac monstruós augmentava sempre les seves pors, dubtes i inseguretats fins que una nit en que el drac estava mig endormiscat, la fada protectora principal va visitar a la Mariona amb la claror de la lluna plena i li va portar un vestit de seda suau, molt ampla i de molts colors i li va dir així:
- Sols podràs aconseguir ser lliure i volar cap als teus somnis, si ets valenta, superes els teus dubtes i les teves pors, i confies en la força que tens dins teu. Durant la propera nit de lluna plena, la seva claror tindrà un força i una màgia molt i molt especial. Si et poses aquest vestit màgic de mil i mil colors i et llences per la finestra amb els braços estesos i els mous com ales, et convertiràs en un animal de mil colors, el més bonic de tots els animals petits voladors, i aniràs de flor en flor com si fossin els teus somnis, seràs la Princesa Mariona Papallona
I així ho va fer la Princesa Mariona, desprès de dies d’estar dubtant i tenint por, la nit en que va veure la llum de la lluna amb una claror molt i molt especial es va posar el vestit de mil colors i es va llançar per la finestra, va moure els braços i es va convertir en mil i una papallones diferents de tots els colors que vosaltres segur heu vist en el camp volant de flor en flor
I diu qui ho sap que des de llavors, les papallones per a poder volar, primer han d’estar com erugues un temps tancades en una torre – capoll i quan arriba el moment, ser fortes i valentes, trencar el capoll i superar les dificultats i els dubtes de si podran volar i les pors sobre què trobaran allà fora, sortir amb el cor ple d’esperances i de somnis de llibertat i moure amb forces i confiança les seves ales, fins volar, volar, volar sense parar i anar de flor en flor, de somni en somni durant tota la seva vida

I, si voleu fer-me cas, jo crec que aquesta és una veritat de les més bones.... o tal vegada, de les més boniques

P. D. Aquests contes neixen a partir de tres paraules que un/s infant/s escullen lliurement. A partir d’elles, i en el mateix moment, es crea i explico el conte. El redactat final és un poc més
”literari” que la versió oral, que al mateix moment que neix, acaba la seva existència. Aquest va ser creat i explicat per en Guiem, un nen de 5 anys, a la capçalera del seu llit, poc abans de tancar-li la llum

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada