divendres, 24 de juny de 2011

DRAC MONSTRUÓS, CAVALL I FADA


Això era quan era quan a la terra encara no hi havia persones, fa molts i molts d’anys, un grup de cavalls que vivien en una plana, al peu d’una gran muntanya on hi havia el forat d’una cova on vivia un drac molt monstruós que tirava foc per la boca i els nas i els tenia atemorits als pobres cavalls

Va néixer una vegada un cavall que era molt estrany, ja que solament tenia dos potes amb les que caminava i tenia les altres dos com si fossin braços i com mans, i anava a dos potes i tots els altres cavalls no li volien fer amic i estava sempre sol i mig amagat. Un dia els cavalls van decidir enfrontar-se al drac monstruós que sempre els hi feia por i els hi cremava i els feia dolenteries. I van cridar a la seva fada bona, que va venir volant amb un cavall amb dos ales, que es deia Pegassos. La fada va dir que solament quan un cavall molt i molt valent pugés a la muntanya del drac monstruós i s’enfrontés amb ell, podrien els cavalls desfer-se’n per sempre més i que ella donaria al cavall valent el desig que volgués
El cavall que era molt estrany va dir, tot d’una, jo pujaré a la muntanya i m’enfrontaré al drac monstruós. La fada el seguia volant amb el seu Pegassos i l’anava avisant dels perills que podria haver-hi. De cop i volta, del forat de la muntanya va sortir el drac monstruós tirant foc per la boca i el nas, i va fer fugir al cavall volador de la fada i a la fada mateixa de tant de foc que va tirar; el pobre cavall que era molt estrany va quedar tot sol i el drac ja anava a cremar-lo i menjar-se’l, quan la fada va tocar els núvols amb la vareta màgica i va provocar una tempesta molt i molt forta, amb llamps, trons, i molta d’aigua, que va deixar al drac monstruós tan i tan banyat que el foc ja no se li encenia i va amagar-se al forat de la seva cova, no sense cridar ben fort “Ja veuràs, cavall que ets molt estrany, quan passi la tempesta, et cremaré i et menjaré de viu en viu”
El cavall que era molt estrany va enfrontar-se a la molta i molta por que això li va provocar i també a la tempesta amb els llamps i trons que ressonaven per tot arreu i va anar pujant a la muntanya tot sol ja que el Pegassos havia fugit amb molta por davant de la tempesta i del drac. Va pujar fins a dalt de tot de la muntanya, on hi havia una roca molt i molt grossa, i com plovia tant i tant, tot estava ple de fang. Amb molta força va empenya la roca pel fang fins que la va tirar des de molt amunt tot just on era el forat de la cova del drac monstruós, que va quedar tancada molt i molt fort i no la podia moure ni tant sols el drac monstruós amb tota la seva força. El drac quan es va veure tancat dins de la seva cova, es va enfadar molt i molt i va començar a tirar foc per la boca i el nas cap a les parets de la cova i cap el sostre ja que no volia quedar-se a les fosques, fins que les roques es van anar fonent i convertint-se en lava i el sostre de la cova es va enfonsar damunt del drac, i així va néixer el primer volcà del món, que diuen que aquesta és una veritat de les més bones que hi ha
Mentrestant, la tempesta ja havia passat i el cavall que era molt estrany ja havia tornat amb els seus altres cavalls i fins i tot, la fada i Pegassos havien tornat a la plana dels cavalls. La fada li va demanar al cavall que era molt estrany què volia com desig. I ell, vosaltres pensareu que va demanar ser com els altres cavalls, doncs no va ser aquest desig: Va dir: “vull que hi hagin altres cavalls que siguin molt estranys com jo, i poder sentir-me a gust i acceptat i content i amic amb tots els altres cavalls que no són molt estranys”. I diu qui ho sap, que a partir d’aquell moment, van començar a néixer altres cavalls que eren molt estranys i quan eren ja molts, van deixar de dir-se cavalls que eren molt estranys i es van dir persones humanes, i que des de llavors, els cavalls i les persones han estat tan i tan amigues i per això, als nens i a les nenes, els hi agraden tant els cavalls. I tant i tant és així, que fins i tot, en una illa del mig del Mediterrani, cavalls i persones humanes celebren junts i plegats les festes majors a tots els pobles. I, si voleu fer-me cas, jo crec que aquesta és una veritat de les més bones.... o tal vegada, de les més boniques

P. D. Aquests contes neixen a partir de tres paraules que uns infants escullen lliurement. A partir d’elles, i en el mateix moment, es crea i explico el conte. El redactat final és un poc més ”literari” que la versió oral, que al mateix moment que neix, acaba la seva existència. Aquest va ser creat i explicat l’abril del 2008 en una classe de P-5 en el CEIP Pérez Sala de Vilassar de Mar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada