NO EM TOQUIS!!

En Trast és un nen molt espavilat i molt inquiet, alegre i despert, sempre està imaginant coses i mons dels més estranys i rars, on ell viatja i juga amb tot el que hi ha

Avui està molt trist i apagat. És ben estrany, en ell, això d’estar tristot i amb por. Li ha passat una cosa ben desagradable i al mateix temps, que li fa molta por i no sap ben bé que ha de fer ni si ho ha d’explicar a algú o callar-s’ho, i fins i tot, si ha estat ell mateix el que ha fet alguna cosa malament i és culpa seva

PORTA, FINESTRA, CASA

Això era quan era quan un home anava per un camí amb un carro tirat per un ase. Anava recollint llenya i troncs per poder vendre'ls i així, comprar alguna cosa per sopar. El camí passava per unes muntanyes i boscos molt poc transitats i l'homa anava pensant en les seves coses. Sobretot, pensava on dormiria aquella nit, ja que es trobava molt lluny de casa seva, bé, en realitat, no en tenia, de casa, vivia tot sol en una cabanya abandonada mig derruïda que va trobar un dia que també caminava recollint llenya i que poc a poc, anava arreglant

Trist i un poc resignat a la seva mala sort, va trobar-se, de cop i volta, amb una cosa ben estranya molt a prop del camí. Era una finestra!! Així com ho sentiu, una finestra tota sencera, amb els seus vidres i fins i tot, pintada d’un blau ben vistós!!

M'AGRADEN ELS AMICS RARS!!

En Trast és un nen molt espavilat i molt inquiet, alegre i despert, sempre està imaginant coses i mons dels més estranys i rars, on ell viatja i juga amb tot el que hi ha


En el patí de l’escola, darrerament veu que cada cop hi ha més nens i nenes molts rars. A començaments de curs, va venir en Simbad, de pell ben marró molt fosca, tímid i callat, vestit amb sandàlies, robes amples i túniques que semblava ben bé d’un conte de pirates.

SIRENA, VOLTOR I REMOLÍ

Això era quan era quan na Mariena, una jove sirena molt bella, estava, com feia cada matí, pentinant-se amb un remolí d’aigua, prop de la superfície del mar. Li agradava molt quan el remolí li giravoltava el seu llarg cabell de color d’or i li feia una trena alta i alta, molt alta, que la Sirena Institutriu acabava -la amb un llaç de mil i una algues. Era el moment que a na Mariena més li agradava del dia i sempre anava a buscar els remolins més grans i forts

Es despertaven quan el Rei Posidó, un cop la marea arribava al seu punt més alt, passava amb el seu carro tirat per dos cavallets de mar màgics. Era el moment de les sirenes. Sortien a milers de les closques d’ostres que, ja feia molt i molt temps, havien tingut les perles més grans i brillants. Les mateixes perles que adornaven la cova-palau del Rei Posidó, el gran rei dels oceans i els mars

UN CANT A L'ESPERANÇA

BALENA, FANTASMA, TEMPESTA

Això era quan era quan na Baly va nèixer a les càlides aigües del tròpic, quan ja la manada de balenes blaves estava apunt de partir cap al seu viatge primaveral cap a les aigües més fredes del Antàrtic. Balenatus, la cap de la manada, estava malhumorada. “Aquesta Baly ens portarà problemes. Ha nascut amb retràs, ja hauria de tenir 15 dies i poder seguir-nos. Haurem de posposar la nostra partida i després, tot son preses” Comentava a les seves amigues, mentre no parava d’anar a munt i avall de la manada, per comprovar que tot estava a punt

Per sort, na Baly va resultar ser una balena molt i molt llesta, i en menys d’una setmana, va estar preparada per partir. Les aigües ja començaven a tenir una temperatura excessiva i les balenes estaven nervioses

S'HA DE GUANYAR SEMPRE??

En Trast és un nen molt espavilat i molt inquiet, alegre i despert, sempre està imaginant coses i mons dels més estranys i rars, on ell viatja i juga amb tot el que hi ha

Fa dies que té una cosa que el volta dins el cap, dia i nit, sense quasi deixar-lo en pau i que no sap com ho pot aclarir. Fins i tot, quan ho ha comentat amb algú, cadascú li diu coses força diferents i no l’acaben de satisfer: “Què és millor, guanyar i quedar primer sempre, o no és tan important, això de guanyar, i hi ha altres coses més importants, com jugar i divertir-se cadascú com li vingui més de gust?” Ha participat en carreres a l’escola, al patí, i allà sempre és molt millor arribar el primer i guanyar; al manco, tots els nens i les nenes feliciten al guanyador i sens dubte és molt més bo quedar el primer que el darrer. També ho veu a la tele, en els partits de futbol o quan fan esports, a l’únic que li fan cas i el posen com un ídol, és al guanyador. Als que perden, sempre els critiquen o no surten enlloc

NO HI HA MOTIU MILLOR QUE BALLAR PER ALS INFANTS

GOS, SENTIMENTS, CIRC

Això era quan era quan un grup de gossos anaven pel carrer major del seu poble, quan la més petita de tots ells, de nom Neu, va veure i va ensenyar als seus germans, un pòster que deia“Acaba d’arribar el CIRC DELS SENTIMENTS.

M'AGRADA ESCOLLIR

En Trast és un nen molt espavilat i molt inquiet, alegre i despert, sempre està imaginant coses i mons dels més estranys i rars, on ell viatja i juga amb tot el que hi ha

Aquest matí, ja no ha pogut aguantar més. Estava molt capficat muntant un puzle nou de 1.500 peces de dinosaures que és molt difícil ja que tots són de colors molt semblants i a més, les peces són molt petites, quan ha vingut na Diana amb les seves preguntes:

“Trast, que et sembla si et preparo un entrepà de xocolata, avui?”